L’ACTIVITAT ECONÒMICA
ÍNDEX
1- NECESSITATS ECONÒMIQUES I BÉNS ECONÒMICS
1.1- L’economia
1.2- Els béns econòmics
1.3- La producció de béns al llarg de la història
2- ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÒMICS
2.1- Els factors de producció
2.2- Els sectors econòmics
3- ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL
3.1- Els agents econòmics
3.2- El món laboral
3.3- El problema de l’atur
3.4- El sector públic
4- SISTEMES ECONÒMICS
4.1- L’economia de mercat
4.2- L’economia centralitzada
4.3- El sistema mixt
5- INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS
5.1- Els indicadors econòmics
5.2- Els indicadors socials
1- NECESSITATS ECONÒMIQUES I BÉNS ECONÒMICS
1.1- L’economia
 |
| economia: diners |
L’economia és la ciència que estudia les activitats que fem per satisfer les nostres necessitats. No es una ciència experimental com la física o la química sino, una ciència social que estudia com els humans cooperen per produir i intercanviar béns i serveis.
1.2- Els béns econòmics
Les necessitats econòmiques es satisfan amb béns que es poden comprar o produïr. Els béns lliures com el sol i el vent són il·limitats i no tenen una utilitat estrictament econòmica. Els béns econòmics són escasos i tenen un valor al mercat, el preu. Per obtenir aquests béns hi ha tres etapes:
producció: consisteix en combinar diversos factors per obtenir béns i els serveis requirits.
distribució: fa arribar els béns produïts als consumidors.
consumició: els consumidors fan ús del producte o servei per satisfer les seves necessitats.
1.3- La producció de béns al llarg de la història
Els grups humans del paleolític vivien d’allò que el medi els oferia. Fa 10.000 anys es va iniciar la revolució neolítica i es van desenvolupar l’agricultura i la ramaderia, activitats econòmiques que necessitaven eines complexes. L'ésser humà va millorar les seves tècniques de producció fins a obtenir excedents, productes superiors al que consumien.
La segona gran revolució va ser la revolució industrial caracteritzada per l’ús de noves tècniques i de les màquines amb un ritme de producció més elevat.
2- ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÒMICS
2.1- Els factors de producció
-Els recursos naturals: són matèries primeres que ofereix la natura com: els minerals, els boscos, l’aigua, la terra… Hi ha recursos naturals renovables i no renovables, aquestes cal no explotar-les en excés.
 |
| recursos naturals |
-El treball: es un motor fonamental de l’economia perquè si l’ésser humà no treballa no produim béns. La majoria de gent treballa per a empreses o per al sector públic. També hi ha treballadors autònoms que treballen pel seu compte i han augmentat en aquests últims anys.
 |
| màquina: motor |
- El capital: es un factor de producció construit pels immobles per les màquines i eines i pels que s’han d’invertir o que s’utilitzen per fer pagaments. Pot ser:
-físic: fa referència a elements materials com edificis, maquinària i eines.
-humà: qualifica els coneixements, la formació i l’experiència dels treballadors que intervenen.
-financer: són els diners dels que disposa el capital físic per finançar el manteniment i la renovació i fer els pagaments dels impostos i el salari dels treballadors.
2.2- Els sectors econòmics
-el sector primari: inclou activitats econòmiques relacionades amb l’extracció de béns i recursos del medi físic:'agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria.
 |
| sector primari |
- el sector secundari: fa referència a les activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matèries en productes manufacturats. Compren la indústria, l’artesania, la producció d’energia i la construcció.
 |
| sector secundari |
- el sector terciari: activitats econòmiques diverse com el comerç, el transport, la comunicació, les finances, el turisme, la sanitat, l’hosteleria, l’ensenyament…
No produeixen béns ni objectes, sino serveis.
 |
| sector terciari |
3- ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL
3.1- Els agents econòmics
Duen a terme activitats econòmiques que consisteixen en el consum, la producció i la distribució. Hi ha tres tipus:
- les famílies: són unitats econòmiques de consum formades per una o més persones, que utilitzen recursos dels seus salaris per comprar béns i serveis.
- les empreses: són agents de distribució dels béns i serveis. Poden ser públiques o privades. Tipus de privades:
-individual: el propietari és una sola persona que controla i rep els possibles beneficis.
-col·lectiva: els propietaris són un grup de socis que distribueixen els béns de manera proporcional.
L’Estat. El sector públic.
Hi ha empreses que depenen de l’Estat o d’organismes públics. Generalment es dediquen a serveis bàsics o sectors com l’energia i les comunicacions. Aquestes empreses en financen mitjançant els impostos que paguen les famílies i les empreses privades.
3.2- El món laboral
La població activa exerceix una activitat remunerada (població ocupada), i la que es vol incorporar al treball i busca una feina (població aturada).
El món laboral està construït per l'oferta i la demanda. Es força rígid es a dir, no crea nous llocs de treball de manera accelerada.
3.3- El problema de l’atur
La pèrdua de feina i la dificultat a trobar-la es un dels problemes econòmics i socials més comuns. Afecta principalment a gent jove sense experiènicia laboral, a les dones i a persones majors de 45 anys. També tenen molta dificultat les persones en poca formació acadèmica i professional. La taxa d’atur és el percentatge de població activa que no treballa, i és un indicador de l’evolució del mercat laboral.
3.4- El sector públic
Les seues funcions tenen molta importància:
-normativa: regula la totalitat de l’activitat econòmica pública i privada.
-serveis públics: generen molts llocs de treball. Exemples: sanitat, ensenyament, administració, neteja…
 |
| els serveis públics que hi ha |
-Promou l’activitat econòmica amb la construcció d’infraestructures i equipament, i la prestació de serveis.
-subvencions i crèdits: incentiven l’activitat econòmica del sector privat.
-És consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis produïts pel sector privat.
4- SISTEMES ECONÒMICS
El sistema econòmic és el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i serveis.
4.1- L’economia de mercat
El sistema capitalista o l’economia de mercat, és el sistema més estès actualment.
Característiques:
Propietat privada dels mitjans de producció.
L’Estat té una intervenció molt limitada en les gestions econòmiques.
El lliure mercat és el més abundant. La producció i els preus ho regulen les lleis de l’oferta i la demanda.
L'objectiu bàsic és l’obtenció del màxim benefici.
 |
| sistema capitalista |
A partir del final de la Segona Guerra Mundial, el model socialista va ser un sistema molt estès. En el dia d’avui, aquest model està en crisi i molts països socialistes han canviat a una economia de mercat. Cuba, Vietnam, la Xina i Corea del Nord encara segueixen aquest model.
Característiques:
L’Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
La propietat privada és molt reduïda.
L’Estat dirigeix i planifica tot tipus d’activitats econòmiques.
4.3- El sistema mixt
El sistema capitalista és el majoritari, però aquest model canvia entre uns països i uns altres en funció del nivell d'intervenció de l’Estat en l’economia.
Generalment, a la majoria de països capitalistes, l’Estat té un paper important en l’àmbit econòmic, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.
5- INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS
5.1- Els indicadors econòmics
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur de l’economia d’un país.
Els més importants:
 |
| esquema del PIB |
- Producte interior brut (PIB): correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país. El PIB per habitant s’obté dividint el PIB d’un Estat per la seva població.
- Producte nacional brut (PNB): correspon al valor del PIB, del qual es resta part generada pels estrangers presents al país i s’hi suma la part generada pels ciutadans del país a l’estranger.
- Índex de preus del consum (IPC): indicador on es valoren els preus d’un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida (aliments i begudes no alcohòliques, vestit, habitatge, sanitat…).
- Inflació: augment dels preus dels productes.
- Dèficit públic: excés de la despesa d’un Estat per damunt dels ingressos.
- Deute públic: conjunt de deutes que l’Estat manté amb els particulars o altres.
5.2- Els indicadors socials
Son una sèrie de dades que ens permet mesurar els aspectes que tenen una incidència directa sobre la població i que reflecteixen situacions de riquesa o pobresa d’un país. Se centren en aspectes demogràfics, educatius, sanitaris, mediambientals i socials.
Alguns d’aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, l’esperança de vida. l’índex d’escolarització, la taxa d’alfabetització, el nombre de metges i llits d’hospital per cada 1000 habitants, i la despesa pública en salut, educació i recerca.
L’índex de desenvolupament humà (IDH), agrupa diverses variables.
 |
| índex de desenvolupament humà |
No hay comentarios:
Publicar un comentario